Quan el coneixement surt per la porta

⏱️ Temps de lectura aproximat: 6 minuts

Per què la informació no documentada es converteix en un risc per a qualsevol organització

Hi ha una situació que es repeteix en moltes organitzacions i que sovint no genera preocupació fins que ja és massa tard.

Una persona es jubila.

Canvia d’empresa.

Assumeix noves responsabilitats.

O simplement deixa d’estar disponible durant un temps.

És aleshores quan apareixen preguntes que fins aquell moment ningú no s’havia plantejat:

  • Qui sap fer aquest procés?
  • On està documentat?
  • Com es generava aquest informe?
  • Per què es feia d’aquesta manera?
  • Qui coneix els criteris que s’apliquen en cada cas?

En moltes ocasions, la resposta és inquietant.

La informació no està documentada.

O està dispersa entre correus electrònics, carpetes personals, notes, fulls de càlcul i converses informals.

I una part important del coneixement de l’organització marxa amb la persona que el posseïa.


El coneixement també és un actiu

Les organitzacions acostumen a protegir els seus edificis, els seus equips tecnològics, les seves dades i els seus sistemes.

Són actius evidents.

Però existeix un altre actiu igualment valuós i, sovint, molt més difícil de substituir:

el coneixement acumulat per les persones.

Anys d’experiència permeten entendre:

  • com funcionen els processos;
  • quines excepcions són habituals;
  • quins errors cal evitar;
  • quins criteris s’apliquen en situacions complexes;
  • quins contactes poden ajudar a resoldre un problema;
  • quines decisions s’han pres en el passat i per què.

Aquest coneixement és fonamental per al funcionament diari de moltes organitzacions.

El problema és que sovint només existeix a la memòria de les persones.


Els senyals que indiquen una dependència excessiva

Hi ha algunes frases que es poden escoltar amb freqüència en moltes empreses i administracions:

  • «Pregunta-ho a la Maria, que és qui ho porta.»
  • «Només en Jordi sap fer-ho.»
  • «Això ho feia sempre en Pere.»
  • «No sabem exactament com funciona aquest procés.»
  • «Quan torni de vacances ja ens ho explicarà.»

Aquestes expressions poden semblar inofensives.

Però acostumen a indicar que una part essencial del coneixement es troba concentrada en persones concretes i no en l’organització.

Quan aquesta dependència és elevada, qualsevol canvi pot generar incidències, retards o dificultats operatives.


El cost ocult de la pèrdua de coneixement

La pèrdua de coneixement no acostuma a aparèixer en els balanços comptables.

Tanmateix, els seus efectes poden ser molt visibles.

Quan una persona amb experiència marxa, és habitual que apareguin situacions com:

  • temps més llargs d’aprenentatge;
  • duplicitat de tasques;
  • errors que ja havien estat resolts en el passat;
  • dificultats per trobar informació;
  • interrupcions en processos habituals;
  • dependència de consultes constants a antics responsables.

Aquests costos sovint passen desapercebuts perquè es reparteixen entre diferents equips i moments.

Però acumulats al llarg del temps poden representar una pèrdua significativa d’eficiència.


Per què costa tant conservar el coneixement?

La majoria de les organitzacions documenten els seus resultats.

Generen informes.

Conserven contractes.

Arxiven expedients.

Guarden procediments.

Però hi ha una part del coneixement que rarament queda registrada.

És el coneixement que explica:

  • per què es fan les coses d’una determinada manera;
  • quines excepcions s’apliquen;
  • quins problemes s’han resolt anteriorment;
  • quines decisions es van prendre en un projecte;
  • quines recomanacions convé tenir presents.

Aquesta informació acostuma a transmetre’s verbalment entre companys de feina.

I és precisament aquesta informació la que acostuma a desaparèixer quan una persona marxa.


El coneixement tàcit: allò que ningú no escriu

Una gran part del valor que aporten els professionals no es troba en manuals ni en procediments.

Es troba en l’experiència acumulada.

És el que permet detectar una incidència abans que es produeixi.

Interpretar una situació complexa.

Prendre una decisió amb criteri.

Resoldre un problema que mai no s’havia documentat.

Aquest coneixement, conegut habitualment com a coneixement tàcit, és probablement el més valuós i també el més difícil de preservar.

Precisament per això és important crear espais on aquest coneixement pugui transformar-se gradualment en coneixement compartit.


Quin paper hi poden jugar les intranets i els espais documentals?

Quan es parla d’una intranet, moltes persones pensen immediatament en notícies corporatives, comunicacions internes o directoris d’empleats.

Però una bona intranet pot anar molt més enllà.

Pot convertir-se en el lloc on l’organització conserva i comparteix el seu coneixement.

Per exemple:

  • procediments de treball;
  • guies operatives;
  • preguntes freqüents;
  • documentació de projectes;
  • criteris interns;
  • manual de bones pràctiques;
  • lliçons apreses;
  • documentació tècnica;
  • coneixement especialitzat dels departaments.

L’objectiu no és acumular documents.

L’objectiu és facilitar que les persones trobin la informació que necessiten quan la necessiten.


No es tracta de documentar-ho tot

Un error habitual és pensar que la solució consisteix a registrar absolutament qualsevol informació.

Això acostuma a generar l’efecte contrari.

Massa documentació també dificulta trobar allò que és realment important.

Per aquest motiu, acostuma a ser més útil identificar:

  • processos crítics per a l’organització;
  • coneixements difícils de substituir;
  • funcions assumides per una única persona;
  • activitats amb impacte operatiu elevat;
  • criteris que es transmeten principalment de manera informal.

Prioritzar permet obtenir resultats més útils i sostenibles.


La documentació no substitueix les persones

És important entendre que documentar no significa eliminar el valor de les persones.

Ben al contrari.

La documentació permet que les persones dediquin més temps a tasques de valor i menys temps a respondre sempre les mateixes preguntes.

També facilita:

  • la incorporació de nous professionals;
  • la continuïtat dels serveis;
  • la col·laboració entre equips;
  • la millora contínua dels processos.

Compartir coneixement no redueix el valor dels professionals.

Multiplica el valor que poden aportar a l’organització.


Una inversió en continuïtat

Les organitzacions evolucionen constantment.

Les persones canvien de funcions.

Es creen nous equips.

Arriben noves incorporacions.

Es produeixen jubilacions.

És una realitat inevitable.

El repte no consisteix a evitar aquests canvis.

El repte consisteix a garantir que el coneixement essencial continuï disponible malgrat aquests canvis.

Per això la gestió del coneixement no s’hauria de veure com una activitat puntual, sinó com una part natural de la gestió de la informació.


Quan el coneixement surt per la porta

Cap organització pot evitar que les persones marxin.

I tampoc no hauria de voler-ho.

Les persones aporten experiència, criteri i coneixement que evolucionen al llarg de la seva trajectòria professional.

El que sí que es pot evitar és que aquest coneixement desaparegui sense deixar rastre.

Una organització madura no és aquella que disposa de les persones amb més coneixement. És aquella capaç de conservar aquest coneixement i posar-lo a disposició de les persones que el necessiten.

Quan una persona marxa, és inevitable perdre una part de la seva experiència.

El que no hauria de marxar amb ella és el coneixement essencial per al funcionament de l’organització.


Vol preservar el coneixement de la seva organització?

Els espais documentals, les intranets i els models de governança de la informació poden ajudar a conservar i compartir el coneixement acumulat pels equips.

Si la seva organització vol reduir la dependència de persones concretes, millorar la transferència de coneixement o construir un espai documental que faciliti l’accés a la informació, podem ajudar-lo a analitzar la situació actual i definir una estratègia adequada.

Centre de coneixement

Vol aprofundir en l’espai documental?

Veure tots els articles sobre Espai documental

Desplaça cap amunt