⏱️ Temps de lectura aproximat: 7 minuts
Fa un temps vaig llegir una reflexió que em va cridar l’atenció.
Venia a dir que, en alguns casos, a determinades organitzacions els podria sortir més a compte assumir eventuals sancions per incompliments d’accessibilitat que no pas invertir en adaptar correctament els seus productes, serveis o documents.
Més enllà de si aquesta afirmació és encertada o no, em va portar a una pregunta molt més interessant:
Per què moltes organitzacions continuen veient l’accessibilitat com una despesa i no com una inversió?
Potser perquè sovint ens acostem a l’accessibilitat des de la normativa, les obligacions o les possibles sancions.
I això ens fa perdre de vista el més important.
Les persones.
«Jo no tinc cap problema de visió»
És una frase que probablement moltes persones han pensat alguna vegada.
Però la realitat és que l’accessibilitat no està pensada únicament per a persones cegues.
Ni tan sols només per a persones amb una discapacitat reconeguda.
Pensem en situacions quotidianes.
Llegir l’import d’un producte en una botiga.
Consultar un rebut al telèfon mòbil.
Buscar una dada concreta en un document extens.
Intentar distingir un text amb poc contrast.
Entendre una comunicació plena de tecnicismes.
Són situacions que qualsevol persona pot experimentar.
Posem per cas una persona amb una graduació elevada d’ulleres. Encara que utilitzi habitualment la correcció visual adequada, pot trobar-se en situacions on una lletra massa petita, un contrast insuficient o una presentació poc clara de la informació dificultin la lectura.
Algú podria pensar:
«Per això existeixen les ulleres.»
I és cert.
Però també és cert que, en moltes ocasions, una mida de lletra més generosa, un millor contrast o una estructura més clara faciliten enormement l’accés a la informació.
L’accessibilitat sovint comença amb petits detalls.
L’accessibilitat també beneficia les noves generacions
Sovint s’associa l’accessibilitat a persones amb discapacitat o a persones d’edat avançada.
Però la realitat és que moltes de les bones pràctiques d’accessibilitat són especialment apreciades pels usuaris més joves.
Avui la informació es consulta des de contextos molt diferents:
- pantalles de dimensions reduïdes;
- dispositius mòbils;
- espais amb poca llum;
- moments de poca atenció;
- desplaçaments en transport públic;
- consultes ràpides entre reunions o activitats.
En aquests entorns, la claredat esdevé essencial.
Un document amb una estructura coherent, títols ben definits, navegació senzilla i informació fàcil de localitzar acostuma a oferir una millor experiència per a qualsevol usuari, independentment de la seva edat.
Per això moltes organitzacions descobreixen que les millores introduïdes per facilitar l’accessibilitat també contribueixen a millorar l’experiència digital dels seus clients més joves.
Tots podem trobar barreres algun dia
No cal tenir una discapacitat permanent per trobar dificultats a l’hora d’accedir a la informació.
Una persona pot necessitar consultar un document des del telèfon mòbil.
Pot haver oblidat les ulleres.
Pot estar recuperant-se d’una intervenció ocular.
Pot patir fatiga visual després d’una jornada laboral intensa.
O simplement pot necessitar trobar una informació concreta de manera ràpida.
En totes aquestes situacions, una presentació clara de la informació facilita enormement la tasca.
Per aquest motiu, cada vegada es parla més de disseny inclusiu.
L’objectiu no és crear documents especials per a determinats col·lectius.
L’objectiu és que la informació sigui fàcil d’utilitzar pel major nombre de persones possible, en el major nombre de situacions possibles.
L’accessibilitat també és comprensibilitat
De vegades es parla de l’accessibilitat com si fos exclusivament una qüestió tècnica.
- Etiquetes.
- PDF.
- Lectors de pantalla.
- Validacions.
I certament tot això és important.
Però hi ha una altra dimensió igualment rellevant.
La comprensió.
Un document pot ser perfectament compatible amb un lector de pantalla i continuar sent incomprensible per a moltes persones.
Tots hem rebut alguna vegada una comunicació que hem hagut de llegir dues o tres vegades per entendre què ens estava dient.
- Contractes.
- Extractes.
- Comunicacions bancàries.
- Documentació administrativa.
- Informes.
Quan això passa, el problema no és tecnològic.
És comunicatiu.
L’accessibilitat també consisteix a explicar les coses de manera que puguin ser enteses.
Quan pensem només en la multa
És evident que la normativa existeix.
I també és evident que les organitzacions tenen obligacions que han de complir.
Però reduir l’accessibilitat a una qüestió de sancions és probablement una visió massa limitada.
De fet, poques organitzacions es plantegen seriosament si prefereixen pagar una multa.
El que acostuma a passar és una altra cosa.
Es prioritzen altres projectes.
Altres necessitats.
Altres urgències.
L’accessibilitat queda per més endavant.
I així poden passar mesos o anys.
El problema és que, mentrestant, hi ha persones que continuen trobant barreres per accedir a informació que necessiten.
I si parléssim d’empatia?
Potser la pregunta no hauria de ser:
«Quina multa pot rebre la meva organització?»
Potser la pregunta hauria de ser:
«Qualsevol persona pot utilitzar la informació que li estem proporcionant?»
Pot trobar-la?
Pot llegir-la?
Pot navegar-hi?
Pot comprendre-la?
Pot utilitzar-la per prendre una decisió?
Quan observem l’accessibilitat des d’aquesta perspectiva, deixa de ser una obligació externa.
Es converteix en una qüestió d’empatia.
En la voluntat de posar-nos durant uns minuts a la pell de la persona que rebrà la informació.
Una informació més accessible acostuma a ser una informació millor
Un document ben estructurat.
Una taula clara.
Una navegació coherent.
Uns títols correctament definits.
Un llenguatge comprensible.
Un contrast adequat.
Cap d’aquests elements beneficia exclusivament un col·lectiu concret.
Beneficien tothom.
Per això moltes de les bones pràctiques d’accessibilitat coincideixen també amb les bones pràctiques de qualitat documental.
Quan un document és més accessible, sovint també és més fàcil de llegir, de mantenir i d’utilitzar.
Més enllà del compliment normatiu
Les normes són importants.
Les obligacions també.
Però probablement aquest no és el motiu principal pel qual una organització hauria d’interessar-se per l’accessibilitat.
El veritable objectiu és molt més senzill.
Fer que la informació arribi a les persones.
Perquè al final, un document compleix la seva funció quan pot ser llegit, entès i utilitzat.
I això és precisament el que busca l’accessibilitat.
No es tracta de crear documents especials per a determinats col·lectius.
Es tracta de dissenyar documents que puguin ser llegits, compresos i utilitzats pel major nombre de persones possible.
Una inversió en les persones i en el futur
Potser l’accessibilitat continuarà apareixent en moltes organitzacions com una obligació normativa.
Probablement continuarà havent-hi qui la vegi com una despesa.
Però les organitzacions que fan l’esforç d’entendre les necessitats dels seus usuaris acostumen a arribar a una conclusió diferent.
L’accessibilitat no consisteix únicament a complir una norma.
Consisteix a facilitar que les persones accedeixin a la informació en igualtat de condicions.
També consisteix a oferir una millor experiència a clients que cada vegada consumeixen més informació des de dispositius mòbils, esperen processos més simples i valoren la claredat per sobre de la complexitat.
Els clients del futur no esperaran que la informació sigui simplement disponible. Esperaran que sigui fàcil de trobar, fàcil d’entendre i fàcil d’utilitzar.
Per això, quan una organització aposta per l’accessibilitat, no només està reduint riscos normatius.
Està invertint en qualitat documental, en experiència d’usuari i en una manera més inclusiva de relacionar-se amb les persones.
La seva organització afronta aquest repte?
L’accessibilitat documental va més enllà del compliment normatiu. Sovint implica revisar plantilles, processos, sistemes de generació documental i criteris de qualitat de la informació.
Si la seva organització està treballant en l’adaptació dels seus documents o vol incorporar criteris d’accessibilitat als seus processos documentals, podem ajudar-lo a analitzar la situació actual i definir una estratègia adequada.
Centre de coneixement
Vol aprofundir en l’accessibilitat documental?
