⏱️ Temps de lectura aproximat: 6 minuts
Moltes organitzacions disposen de centenars o milers de documents PDF que continuen sent útils, vigents i necessaris. Però que un document existeixi en format PDF no significa que sigui accessible. És aquí on entra en joc la remediació documental.
Quan l’accessibilitat arriba als PDF
Durant els darrers anys, l’accessibilitat digital ha deixat de centrar-se exclusivament en les pàgines web.
Cada vegada més organitzacions han descobert que una part important de la informació que publiquen es troba en documents PDF:
- extractes bancaris;
- rebuts de préstecs;
- contractes;
- formularis;
- factures;
- informes anuals;
- memòries corporatives;
- documentació administrativa.
En molts casos, aquests documents són essencials per a la relació amb clients, ciutadania, proveïdors o empleats.
La pregunta és inevitable:
Què passa quan una persona que utilitza un lector de pantalla necessita consultar un d’aquests documents?
La resposta depèn de si el document és accessible o no.
I quan no ho és, sovint cal recórrer a la remediació documental.
Què és la remediació d’un PDF?
La remediació d’un PDF és el procés mitjançant el qual s’adapta un document existent perquè pugui ser utilitzat correctament per totes les persones, incloses aquelles que utilitzen tecnologies d’assistència.
L’objectiu no és canviar el contingut.
L’objectiu és garantir que la informació pugui ser interpretada i navegada adequadament.
La remediació pot incloure actuacions com:
- definir correctament els títols i encapçalaments;
- etiquetar l’estructura del document;
- establir un ordre de lectura coherent;
- afegir textos alternatius a les imatges;
- identificar correctament les taules;
- indicar l’idioma del document;
- corregir problemes de navegació;
- revisar formularis interactius.
En altres paraules:
La remediació no consisteix a modificar allò que el document diu, sinó la manera com aquest contingut pot ser interpretat i utilitzat.
Un error habitual: «es veu bé, per tant és accessible»
Aquest és probablement un dels errors més freqüents.
Un document pot visualitzar-se perfectament a la pantalla i, al mateix temps, resultar inaccessible per a una persona que utilitza un lector de pantalla.
Imaginem un extracte bancari.
Visualment pot semblar impecable:
- logotip correcte;
- saldo visible;
- moviments ordenats;
- taules ben presentades.
Però si el document no disposa d’una estructura adequada, un lector de pantalla pot llegir el contingut de manera desordenada, dificultant enormement la comprensió de la informació.
Des del punt de vista de l’accessibilitat, l’aspecte visual és només una part del problema.
Quan és necessària la remediació?
No tots els documents requereixen el mateix nivell d’intervenció.
Documents generats darrerament
Si els documents han estat creats seguint bones pràctiques d’accessibilitat, la intervenció necessària pot ser mínima.
En alguns casos només cal:
- revisar etiquetes;
- verificar l’ordre de lectura;
- corregir algun element concret.
Documents històrics
La situació acostuma a ser diferent quan es tracta de documentació acumulada durant anys.
És habitual trobar:
- PDF escanejats;
- documents convertits des d’imatges;
- fitxers sense etiquetes;
- formularis antics;
- documents generats amb eines que no contemplaven l’accessibilitat.
En aquests casos la remediació acostuma a requerir una revisió més profunda.
Exemples habituals en el sector financer
El sector financer és un dels àmbits on la remediació documental acostuma a tenir més protagonisme.
Moltes entitats gestionen grans volums de documentació en format PDF.
Extractes de comptes
Els extractes contenen habitualment:
- moviments;
- dates;
- imports;
- saldos.
Si les taules no estan correctament etiquetades, una persona que utilitza un lector de pantalla pot tenir dificultats per interpretar la relació entre les columnes i les dades.
Rebuts de préstecs
Un rebut pot contenir:
- capital amortitzat;
- interessos;
- quota;
- saldo pendent.
Visualment és informació clara.
Però sense una estructura adequada pot perdre’s la relació entre conceptes i imports.
Contractes i documentació precontractual
Aquests documents acostumen a ser extensos i requereixen una navegació eficient.
Una estructura correcta de títols i seccions permet als usuaris localitzar ràpidament la informació que necessiten.
Formularis
Els formularis accessibles han de permetre identificar correctament:
- camps;
- etiquetes;
- instruccions;
- missatges d’error.
Sense aquesta informació, l’emplenament pot resultar molt complicat o fins i tot impossible.
Remediar o tornar a generar?
Aquesta és una de les preguntes més habituals.
No sempre la remediació és la millor opció.
En alguns casos és més eficient recuperar el document original i generar un nou PDF accessible des de l’origen.
Per exemple:
La remediació acostuma a ser adequada quan
- el document ja existeix únicament en PDF;
- les correccions necessàries són assumibles;
- es tracta d’un document vigent que es continuarà utilitzant.
Pot ser preferible recrear el document quan
- es disposa dels originals;
- l’estructura és molt complexa;
- el cost de remediació supera el de generar un document nou.
Cada situació requereix una anàlisi específica.
La remediació no hauria de ser una activitat permanent
Moltes organitzacions comencen revisant els documents que ja existeixen.
És un primer pas lògic.
Però la remediació no hauria de convertir-se en l’única estratègia.
Si cada nou document genera els mateixos problemes, l’organització corre el risc d’entrar en un cicle continu de correccions.
Per aquest motiu és important actuar també sobre:
- les plantilles;
- els procediments;
- les eines de generació documental;
- la formació dels equips;
- els criteris de revisió.
L’objectiu final és reduir progressivament la necessitat de remediar.
Més enllà del compliment normatiu
La remediació documental sovint es relaciona amb els requisits d’accessibilitat.
Tanmateix, els seus beneficis van més enllà del compliment.
Els documents accessibles acostumen a ser:
- més estructurats;
- més coherents;
- més fàcils de navegar;
- més comprensibles;
- més reutilitzables.
Una bona part de les millores aplicades per facilitar l’accessibilitat també contribueixen a millorar la qualitat general de la informació.
Un bon punt de partida és conèixer l’estat real dels documents
Abans d’iniciar qualsevol projecte de remediació és recomanable plantejar-se algunes preguntes:
- Quants documents PDF es publiquen cada any?
- Quin percentatge és realment utilitzat?
- Disposem dels documents originals?
- Quins documents tenen major impacte per als usuaris?
- Existeixen processos d’accessibilitat en la generació documental?
Aquestes respostes permeten definir prioritats i prendre decisions més eficients.
La millor remediació és la que deixa de ser necessària
La remediació de PDF és una eina molt valuosa per adaptar documentació existent i eliminar barreres d’accés.
Però no hauria de ser l’objectiu final.
L’objectiu és que els documents neixin accessibles des del primer moment.
La remediació documental permet corregir els documents del passat. Les bones pràctiques permeten crear els documents del futur.
Quan una organització combina coneixement, processos i eines adequades, l’accessibilitat deixa de ser una correcció posterior per convertir-se en una característica natural de la seva documentació.
La seva organització afronta aquest repte?
L’accessibilitat documental va més enllà de la correcció d’un document concret. Sovint requereix analitzar processos, plantilles, sistemes i criteris de generació de la informació.
Si la seva organització està valorant un projecte d’accessibilitat documental o necessita adaptar la documentació als requisits normatius vigents, podem ajudar-lo a analitzar la situació actual i definir un pla d’actuació.
Centre de coneixement
Vol aprofundir en l’accessibilitat documental?
